11
2015La majestuosidad de la Aurora Boreal
Hace algunas semanas que no publico demasiado en el blog ni tampoco tengo apenas material nuevo. Temas personales me tienen ocupado y con pocas oportunidades de salir pero, nada preocupante y que el tiempo no solucione. Aprovecho pues para rebuscar en el archivo «tesoros» en forma de imágenes a las que les tenía echado el ojo desde el principio pero que tenía «reposando» para despojarlas lo máximo posible de la componente subjetiva de las emociones personales que me recuerdan para así poder ver mejor lo que realmente transmite.
Juzgad, vosotros mismos. A mi me transmite grandeza y majestuosidad. Un fenómeno con explicaciones astronómicas, físicas y químicas que me recuerdan el importante papel de la ciencia, que no es otro que el de intentar dar explicación racional y, en la medida de lo posible, empírica, de lo que nos rodea.
Así mismo me hace razonar y darle vueltas a la idea de que nuestra existencia es insignificante con respecto a la media de edad (o antigüedad) de nuestro planeta (y otros planetas y cuerpos celestes) y a la gran complejidad de los fenómenos que se producen. Con solo pensar que es el sol junto con el campo magnético de la Tierra el causante del fenómeno de las Auroras Polares… De que nuestro Sol no deja de ser una estrella mucho mayor en tamaño aparente que los muchos puntos de luz que vemos en el cielo y que esto es así porque está más cerca de la Tierra a «tan solo» 150 millones de km… (149 600 000 km para ser más precisos).
En cuanto a la imagen me quedo con la estética, en cuanto al momento me llevo para mi la vivencia personal (que me gustaría repetir, no lo niego) y el revulsivo que me ha supuesto para plantearme cuestiones científicas que me parecían muy lejanas por no convivir con mi cotidianidad y mi rutina. Como si de un pensamiento infantil se tratara del estilo de «lo que no veo no existe».
En definitiva, esa vivencia que me hizo sentir tan pequeño consiguió el preguntarme porque pasa eso que veía y el querer buscar información / formación sobre ello aprovechando mis conocimientos y formación en ciencia.
Un saludo a tod@s que os tengo algo abandonad@s.
Albert Vilardell Prats
Realment una aurora, que transmet el «vall» de les llums del nord amb l’aurora de barret de la muntanya i la inquietant llum del bardarbunga , que li dona aquell plus especial
Daniel Arenas
Si, realment un fenòmen físicoquímic (i astronòmic) molt interessant i estèticament molt atractiu.
A més a més vam tenir la sort de veure diferents espectres de color a les aurores durant el seu ball. I diferents intensitats també!
eduardmarques
L,aurara és imponent i té una distribució ucupant tot l,espai del cel, com bé dius és una gran demostració de lo fantàstic que pot arrbar a ser la natura. Un regal pels sentits per poder fer volar la imaginació. Una abraçada
Daniel Arenas
Certament impactant.
No només volar la imaginació amb misticismes i curiositats de creences antigues, sino també fer-me plantejar moltes coses tant de vivències personals com de voleix conèixer els fonaments científica de per què passa això que observem (en aquest cas l’Aurora).
Josep Balaguer
A mi viure l’experiència em va agradar quan hi vaig anar. Però després, amb el decurs del temps, tinc clar que em va captivar encara més el paisatge nòrdic que el fenòmen de les aurores per si mateix.
Així i tot la grandiositat dels paratges conjugada amb la presència màgica de les llums del Nord no deixa indiferent a ningú 🙂
Daniel Arenas
I tant Pepet, això ho magnifica i molt i ho torna tot molt més exòtic. Si això passès a casa nostra, ni surtiriem expressament al carrer per veure-ho de nits de lo quotidià i acostumats que estariem..
Salut!
Alberto Tormo
Jo si eixiria Dani 😉
Realment es una experiencia fantàstica… almenys per a mi. Tot el que siga una demostració del poder de la natura (i una constatació de lo poca cosa que som els humans) hem fa sentir mes humilde, menys protagonista del nostre pas pel mon.
Ja et dic, per a mi representa una forma gens violenta (i prou bonica) de dirnos que som poca cosa 😉
Daniel Arenas
És una cura de humilitat en front de la immensitat del que ens envolta.
T’adones de que realment coneixem ben poques coses. Què és el nostre planeta? Com és? Com s’ha format? Què hi ha allà a fora? Evidentment no són preguntes que tinguin fàcil resposta ni tampoc t’ajudaran a menjar, pagar impostos ni fer-te més ric (al menys no de manera imminent en la nostra curta existència que no arriba al segle a cada generació). Per tant la utilitat directe i personal no és tangible però si que sóc dels que pensen que mereix la pena estudiar-ho i investigar-ho per intentar comprendre-ho.
Justament ahir, amb un company, fent unes nocturnes durant una conversa va sorgir la pregunta de si realment cal gastar-se tants diners en investigar aquests temes (realment feia més referència a l’astronomia). I perquè no? No cal explicar la multitud d’invents i fenòmens de la física dels quals ens beneficiem que són fruit de l’estudi de científics que en un principi considerariem «bojos» o de «poca utilitat». Avui en dia tots veiem com «normals» invents i descobriments científics aplicats. Per exemple: la llum, el telèfon, les ones de radio, satèl·lits, wi-fi, fibra óptica…
Al final t’adones de que nosaltres, i la vida tal i com la coneixem no som res més que fruits de la casualitat amb una probabilitat molt i molt baixa de que passés (no cal anar tant lluny pensant en el que ens envolta, podem pensar en nosaltres mateixos, si els nostres pares no s’haguessin conegut ara no estariem aquí).