11
2015A la luz del Bárðarbunga
Después de un día con sabor agridulce por el tipo de fotos que habíamos podido hacer, que no significa que fuesen malas, la noche parecía prometer. Actividad de auroras a nivel 3 sobre 5, nos las prometíamos muy felices y antes de la actividad nocturna nos retiramos al cercano hotel (unos 12 Km) a cenar y descansar un rato. Miramos las previsiones de nubes y.. vaya, no estaba mal, nubes medias y finas pero en aumento y tan solo un par de horas por delante antes de que se tapase por completo estando más despejado sobre nuestras cabezas, en la zona de la playa, que en el horizonte norte.
Había que salir igual y aprovechar el tiempo que pudiésemos. Nunca sabíamos si el día siguiente iba a ser mejor o peor o sea que si había una mínima posibilidad había que comprobarlo.
La realidad fue que aunque si que estaba despejado el tiempo y la zona que decía la previsión de la web oficial de Islandia (tienen el país plagado de estaciones meteorológicas y aciertan muchísimo y además por zonas) las auroras no hicieron acto de presencia o eso creíamos. Digo que eso creíamos porque al hacer las fotos si que pudimos apreciar bandas verdosas muy muy tenues.
Pero había algo más, una luz entre rojiza y anaranjada que ya vimos al anochecer antes de ir a descansar al hotel. ¿Qué sería esa luz?, ¿un tipo raro de aurora?, ¿tal vez la llamada luz zodiacal?
En el hotel después del descanso y de cenar y antes de volver a salir nuestras cabecitas no paraban de darle vueltas… Una población con alta intensidad de luz era harto improbable en medio del glaciar Vatnajökull, la luz zodiacal pese a no haber visto ninguna en directo si que las referencias en internet le daban otro aspecto, otra presentación y sobretodo advertían que solo se podía ver en noches de luna nueva (y en nuestro caso era luna creciente). Al final con la mosca tras la oreja y después de comentarlo con unos fotógrafos italianos nos percatamos de que era… Era el reflejo en las nubes de la luz de la lava que emanaba del estratovolcán llamado Bárðarbunga que entró en erupción en agosto de 2014 y que aún sigue. La última vez documentada que estuvo en activo fue en 1910.
En esta otra fotografía podéis ver mejor esa «iluminación» volcánica al igual que los tenues tintes verdes de la aurora tímidamente presente y apenas detectable a simple vista.
Debo reconocer que me hubiese encantado poder fotografiar el Bárðarbunga ( y de hecho fotografiar volcanes en activo es uno de mis sueños desde pequeño, eso si, con seguridad y cabeza) pero después de buscar mucha información antes de partir hacía Islandia me topé con que por tierra las autoridades habían prohibido el acceso a vehículos que no dispusieran de autorización especial por la alta toxicidad de los gases y por aire el sobrevolarlo con avionetas se había convertido en todo un negocio con precios más que prohibitivos para los aficionados sin presupuesto como yo. Quien sabe, otra ocasión y/o otro volcán será (o no).
Pere Soler
Suposo que a Haly House 😉
A nosaltres també ens va «tocar» un dia amb un cel seré i espectacular sense cap activitat de la dama verda, capritxosa com poques 😉
Però estar allà ja val el seu pes en or.
Salut!
Daniel Arenas
Hola Pere,
Si al Hali, tot i que nosaltres no vam utilitzar la part de Guesthouse sinó que vam estar a la part de l’Hotel (les habitacions amb lavabo propi). De fet és la millor «base d’operacions» per a aquella zona.
El cel serè no va estar gaire més d’unes poques hores. No semblava però es va obrir al capvespre i es va tornar a tancar a mitja nit. Curiosament no es veia aquests tons verdosos a simple vista perquè tot i pronosticar activitat 3 la veritat es que no es veia presencia (i evidentment aquest cop no ballaven com si ho van fer en el dia anterior i posterior, però això ja són altres fotos)…
Salut!
eduardmarques
Hola Dani, com ja saps properament penso anar fins aquell país. M’agradaria tenir una mica de informació fotogràfica. Per exemple quin nivell de lluna hi havia en el moment de fer les fotos i quina configuració vas utilitzar de diafragma, temps, iso, etc i aixi poder-me fer la idea.
Quina llàstima que el cel estigués enterenyinat. A la segona imatge a la zona central hi ha una franja d’un color turquesa molt atractiu, són blogs de gel? al no poder engrandir la imatge no sé diferenciar-ho. Poder és una foto que ens guardes per un altre dia? 😉
Daniel Arenas
Hola Eduard,
Cap problema. Aquesta foto va ser presa el dia 28 de desembre y teniem lluna creixent. Evidentment la lluna pot ser una aliada o una enemiga. Una enemiga perquè ja estava en una fase creixen timportant i això feia que la seva llum atenues qualsevol iluminació més dèbil com per exemple els astres més llunyans i les aurores molt i molt dèbils.
Una cosa que em vaig adonar sobre la marxa (de fet ja des del primer dia quan conduïnt em va semblar detectar-ne una) és que si són molt dèbils i tens iluminació com per exemple els cotxes o alguna altra font com pot ser la lluna es veuen com petits nuvols grisosos, quan acostumes ja la vista es veuen una mica més les tonalitats a ull nu (amb la càmara si que es detecta el color).
En canvi quan són de intensitat mitja i alta ja comencen a ballar i si que veus la tonalitat verdosa perquè sol ser com un fosforito llampant, a més a més si tens sort pots veure fins i tot que té dos colors visibles a ull nu, un de verd i un de lilòs. ja posaré més fotos…
Deia que la lluna també pot ser una aliada sobretot si no la tens a l’enquadrament i més concretament si la tens darrera teu doncs a part d’ahver d’evitar la teva ombra et serveix per il·luminar l’escena. Una altra cosa és que com a vegades passava en la neu o el gel hi havia zones que estaven massa iluminades però… es qüestió de gustos, habilitats i processat (que no falsejat, però això és un altre debat).
Les dos imatges estan fetes amb enfoc a infinit en mode manual (sempre comprova això que no varïi accidentalment al moure l’anell d’enfoc i que l’infinit de la teva càmara coincideixi amb l’enfoc correcte doncs depèn dels objectius pot ser una mica abans o una mica després i sobretot, en principi l’infinit està a la marca de l’objectiu i no on està dibuixat el símbol que sol estar desplaçat uns mil·limetres per encabir el tamany de la lletra, al menys en les Canon).
La primera imatge (la vertical) a més: ISO 1600; f/2,8; 25 s: @16mm (en full frame)
La segona imatge (la horitzontal): ISO 3200; f/2,8; 20s; @23mm (full frame)
I respecte lo que em preguntes de color turquesa, si, són blocs de gel que no estaven coberts de neu i amb la il·luminació de la lluna lluïen així. Ja en posaré en alguna entrada fotos de dia, si us agrada.
Cap problema, tu pregunta. En quines dates hi vas tu?
eduardmarques
Gràcies per les extenses explicacions. Si tot va bé marxaré la primera de març amb un rellam de lluna molt grosssa, trobo que pot ser un problema amb baixa intensitat d,aurores…