02
2015Gullfoss
Gullfoss es una de las cascadas más visitada de Islandia y de las más espectaculares, aunque para mi gusto aún las hay más. Situada en la ruta que se conoce como Golden Circle (o círculo dorado) junto con Geysir (del que ya os hablaré en una próxima entrada) es prácticamente una parada obligada para los que van a ese fantástico país, al menos si se visita por primera vez.
Fijaos como en la imagen se puede ver la magnificencia de esta cascada comparándola con la escala humana de los visitantes que se ven en la izquierda de la imagen, que, todo dicho sea de paso, se arriesgaron mucho puesto que el camino estaba cerrado por una cadena por riesgo de resbalones y caídas al estar todo helado. Al haber llovido en los días anteriores toda la nieve se convirtió en hielo y se hacía casi indispensable el uso de crampones o derivados. Nosotros no llevábamos por lo que nos movíamos de forma torpe y lenta con mucho cuidado de no resbalar para no llevarnos un mal golpe o rompernos algo. No fue nada cómodo.
Además el parking estaba encharcado de agua de las constantes lluvias y al bajar del coche de alquiler (por cierto, un Dacia Duster) teníamos agua hasta los tobillos. Suerte de las botas de caminar y los pantalones que repelían el agua.
La imagen anterior está tomada desde el mirador superior. Más tarde bajamos al de más abajo y pude hacer esta otra:
El día estaba muy muy tapado y gris pero realmente es el tiempo invernal que cabría esperar en Islandia en un mes de diciembre, a finales. Para los que no habéis estado os muestre este pequeño video para que os podáis hacer una idea mejor de la cascada.
Os muestro unas fotografías del mismo lugar pero de unos 5 años antes, en verano de 2009 para que podáis observar como cambia la localización con el clima. También he de decir que las infraestructuras de entonces eran algo peores que las actuales debido a que el turismo que había en la zona era, dentro de lo importante del momento, muchísimo menor que el que hay ahora, que casi parece una peregrinación de turistas y fotógrafos.
Hasta la próxima entrada! 😉
eduardmarques
Ha de ser un salt d,aigua guapo de veure en directe però no fotograficament parlant, no és gaire fotogènic. No creus? L,ambient que has captat és gèlid. Una abraçada
Daniel Arenas
Entre gustos no hi ha disputes. A mi si que m’assembla molt fotogènic. El que deus voler dir és que les fotos no poden captar la seva espectacularitat i hi estc d’acord. El gran problema és la gran extensió que ocupa i la impossibilitat de tenir punts més baixos (per la neu i per seguretat, jo tinc molt clar que no em jugo la integritat per una imatge).
Salut
Albert Vilardell Prats
Realment un lloc impresionant, que és impossible perdres si vas a Islandia, i crec que personalment no vaig ser capaç de captar la grandiositat i la força d’aquesta cascada, com moltes vegades hem passa quan vaiga a algun lloc que després al arrivar a casa hem sento frustrat de no haver estat capaç de plasmar el que has viscut mentre eres allà. Cosa pera altra banda molt difícil de transmetre, a veure si un dia d’aquests començo a treure alguna de les fotos que tinc reposant al celler.
De les imatges que ens presentes m’hagrada molt el contrast de la roca amb la neu de la segona i la seva composició pero la que crec que hem transmet més la grandiositat del lloc és la primera de les estiuenques.
salut.
Daniel Arenas
Les estiuenques tenen la ventatge de que les diferents tonalitats i colors ajuden a definir i dimensionar millor. Les d’hivern són quasi B/N si no fos per la tonalitat blau-grisosa general que tenen (o gris tirant a blau, diga-li com vulguis).
Daniel Arenas
Per cert, les de 2009, les “estiuenques” estan fetes amb una Canon EOS 350D (8 Mpx). La meva primera réflex digital.
jordiamela
Quina passada, els paisatges habitualment m’agraden més sense neu, a no ser que sigui neu recentment caiguda i tot estigui blanc “immaculat”. Però aquesta primera imatge m’agrada molt!
Daniel Arenas
Moltes gràcies per passar, Jordi,
Pot semblar que el paisatge està nevat però realment està gelat. Si que va nevar en dies anteriors però durant la tarda i nit del dia anterior i matí del dia de la foto, va ploure amb temperatures molt baixes i el que era neu es va convertir en una capa de gel relliscosa amb un cert gruix.
Salut!
Esther
Quins paissatges! m’agrada més sense neu, peró no li faria un lleig si tingués oportunitat d’anar!
Salutacions Daniel.
Daniel Arenas
Moltes gràcies Esther!
És tot un món ben diferent anar amb neu o sense. Sense neu es un paisatge i un país molt fotogènic. A l’hivern però a més a més vius la duresa del clima i que no es tant divertit com es pot pensar tot i que està clar que ho veiem des del nostre prisma de qui va per uns dies i després torna a la comoditat de casa seva. I passar fred uns dies es fa i punt. M’agradraria saber quants de nosaltres a les poques setmanes de viure allà no estariem ja fastiguejats i mig depressius per les condicions de llum, fred, habitants bastant tancats en el seu món / casa / granja / poble…